2 La Ciutat Romana
2.1. El traçat de la ciutat
Dos sistemes de traçat de les
ciutats que s’anomenen natural i planificat
El traçat natural
Model urbà que era habitual
en els primitius llogarrets preromans d’Itàlia i de tot l’Occident mediterrani .
Aquest tipus de traçat buscaba l’adaptació del medi físic en què s’assentava,
solia ser un lloc elevat i la millor defensa contra els enemics. Uns recintes
emmurallats, es designaven amb la paraula oppidum.
Construits en elevacions estratègiques . Aquest tipus de traçats va pertànyer
al primitiu llogarret descobert sobre el Palatí .
El traçat planificat
Aquest model s’havia anat
desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també
a la civilització etrusca . Aquest model responia a un traçat rectangular i
quadriculat amb carrers q s’encreuaven perpendicularment formant una xarxa per
la simetría, aquest carrer anava a parar a quatre portes d’entrada a la ciutat u fora
de les muralles.
El roimer teoric d’aquest
tipus de planificació urbanística va ser el grec Hipòdam de Milet “segle V aC”. El millor tractadista romà sobre
arquitectura va ser Vitruvi “segle I
aC” que va escriure l’obra De
architectura en deu llibres, la qual va influir molt durant el Renaixement.
2.2. Edificis i monuments púbics
Al voltant del fórum, el
centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el
símbol de les principals institucions de la ciutat.
·El temples, on es celebraven el culte de
la religió oficial i que solien ser de planta rectangular .
·Les basíliques,es reunien els tribunals de justicia
on es parlava de negocis o simplement es passejava.
·La cúria on es reunia l’Assamblea de
representants de la ciutat
·Les tribunes per als discursos dels
polítics i dels governants
·Els mercats per tota mena d’intercanvis.
·Els arcs de triomf una mena de portes
monumentals, d’una o més obertures.
·Els obelisc i les columnes commemoratives d’alguna gran empresa bèl·lica. A Roma
encara es pot admirar.