martes, 28 de octubre de 2014

La Ciutat Romana



2  La Ciutat Romana

2.1. El traçat de la ciutat

Dos sistemes de traçat de les ciutats que s’anomenen natural i planificat

El traçat natural
Model urbà que era habitual en els primitius llogarrets preromans d’Itàlia i de tot l’Occident mediterrani . Aquest tipus de traçat buscaba l’adaptació del medi físic en què s’assentava, solia ser un lloc elevat i la millor defensa contra els enemics. Uns recintes emmurallats, es designaven amb la paraula oppidum. Construits en elevacions estratègiques . Aquest tipus de traçats va pertànyer al primitiu llogarret descobert sobre el Palatí .

El traçat planificat
Aquest model s’havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també a la civilització etrusca . Aquest model responia a un traçat rectangular i quadriculat amb carrers q s’encreuaven perpendicularment formant una xarxa per la simetría, aquest carrer anava a parar  a quatre portes d’entrada a la ciutat u fora de les muralles.
El roimer teoric d’aquest tipus de planificació urbanística va ser el grec Hipòdam de Milet “segle V aC”. El millor tractadista romà sobre arquitectura va ser Vitruvi “segle I aC” que va escriure l’obra De architectura en deu llibres, la qual va influir molt durant el Renaixement.

2.2. Edificis i monuments púbics  

Al voltant del fórum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat.

·El temples, on es celebraven el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular .
·Les basíliques,es reunien els tribunals de justicia on es parlava de negocis o simplement es passejava.
·La cúria on es reunia l’Assamblea de representants de la ciutat
·Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants
·Els mercats per tota mena d’intercanvis.
·Els arcs de triomf una mena de portes monumentals, d’una o més obertures.
·Els obelisc i les columnes commemoratives d’alguna gran empresa bèl·lica. A Roma encara es pot admirar.

martes, 14 de octubre de 2014

Villae


-La villa rustica se organizaban entorno a dos corrales o patios, uno interior y otro exterior, cada uno de ellos con un bebedero para refrescar a los animales o para trabajos especiales, como el tratamiento del cuero, alrededor del primer patio estaban estancias para los criados con sus dormitorios, con la cocina donde se realizaban también algunos trabajos con los alimentos, también estaban los cuartos de baño, la bodega, los establos de los bueyes y de los caballos, si había gallinero, también estaba en esta zona. Por la cocina y el agua estaban las dependencias que necesitaban un lugar seco: graneros, alamacén y sitios para conservar la fruta. Esta villa rustica solía estar muy cerca de la era, donde se construían algunos barracones que permitían el almacenaje de los carros  o un lugar provisional de almacenamiento de grano en caso de lluvia.  En muchas villa rustica había una prisión para esclavos que como condena tenían que realizar los trabajos más duros, y una estancia para esclavos enfermos.  
  
- La villa urbana solía tener vistas a la campiña o al mar, eran construcciones cómodas, bien aireadas en verano y cálidas en invierno.  Las habitaciones de las villae podían construirse en edificios separados comunicados por corredores cubiertos.  Las partes más importantes de las villae eran los comedores  de verano y de invierno con vistas al paisaje a través de grandes ventanales; dormitorios no sólo para la noche sino también para estudiar o reposar por el día; aposentos de estudio, baños construidos a semejanza de las termas públicas romanas, con  sus dependencias y en ocasiones piscina para nadar al aire libre y gimnasio, alguna vez se han encontrado hipódromos en alamedas o terrenos utilizados sólo para la caballería.



Casa romana senyorial:
 
Los romanos ricos, a partir del siglo II aC., Influidos por la cultura griega, enriquecieron y ampliaron las casas primitivas metiendo a detrás del tablinum, un segundo cuerpo de habitaciones situadas alrededor del patio de columnas ajardinado.
El atrio dejó de ser el centro de la vida familiar y se convirtió en una antecámara grandiosa, donde el señor recibía a los clientes. Alrededor del atrio había varias dependencias: las tiendas (tabernae), habitaciones para dormir (cubicula) y el comedor (triclinium).
A través de un vestíbulo se pasaba del atrio en el patio o jardín rodeado de un porche que normalmente tenía dos pisos y era sostenido por columnas.