La Ciutat Romana

2  La Ciutat Romana

2.1. El traçat de la ciutat

Dos sistemes de traçat de les ciutats que s’anomenen natural i planificat

El traçat natural

Model urbà que era habitual en els primitius llogarrets preromans d’Itàlia i de tot l’Occident mediterrani . Aquest tipus de traçat buscaba l’adaptació del medi físic en què s’assentava, solia ser un lloc elevat i la millor defensa contra els enemics. Uns recintes emmurallats, es designaven amb la paraula oppidum. Construits en elevacions estratègiques . Aquest tipus de traçats va pertànyer al primitiu llogarret descobert sobre el Palatí .

El traçat planificat

Aquest model s’havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també a la civilització etrusca . Aquest model responia a un traçat rectangular i quadriculat amb carrers q s’encreuaven perpendicularment formant una xarxa per la simetría, aquest carrer anava a parar  a quatre portes d’entrada a la ciutat u fora de les muralles.

El roimer teoric d’aquest tipus de planificació urbanística va ser el grec Hipòdam de Milet “segle V aC”. El millor tractadista romà sobre arquitectura va ser Vitruvi “segle I aC” que va escriure l’obra De architectura en deu llibres, la qual va influir molt durant el Renaixement.

2.2. Edificis i monuments púbics  

Al voltant del fórum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat.

·El temples, on es celebraven el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular .

·Les basíliques,es reunien els tribunals de justicia on es parlava de negocis o simplement es passejava.

·La cúria on es reunia l’Assamblea de representants de la ciutat

·Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants

·Els mercats per tota mena d’intercanvis.

·Els arcs de triomf una mena de portes monumentals, d’una o més obertures.

·Els obelisc i les columnes commemoratives d’alguna gran empresa bèl·lica. A Roma encara es pot admirar.