El cómputo del tiempo

1 EVOLUCIÓ DEL CALENDARI ROMÀ

1.1 Cronologia

Per fixar l'any els romans van utilitzar diferents sitemes:

·Fixar-lo a partir del començament de l'era romana

·Indicar la data mitjançant els noms dels cònsols d'aquell any.

·El sistema menys freqüent era era el que podríem anomenar era republicana, que era com a any 1 el de l'expulsió dels reis, any 509 aC

Per tant, l'any del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, l'any 63 aC, es podria indicar de les tres maneres següents:

        DCXC ab urbe condita.

        Any 690 de la fundació de Roma

        M. Tulio, C. Antonio consulibus.

        Any en què van ser cònsols Marc Tul·li i Gai Antoni

        CDXLVI post reges exactos.

        Any 446 de l'era republicana, és a dir, després de l'expulsió dels reis.

1.2 El Calendari Primitiu

La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes com el nombre dels dies de l'any, va anant variant al llarg de la història de Roma. Hi ha tres etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.

Característiques del calendari primitiu:

·Era de base lunar; el començament dels mesos coincidia amn l¡aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28 i 29 dies.

·Noms primitius dels mesos, formats a partir dels adjectius numerals, els romans comptaven 10 mesos. L'any computat començava al mes de març i acabava el mes de desembre: era l'època antiga activa de l'any

2 EL CALENDARI REPUBLICÀ

2.1 l'any

El calendari va ser reformat i modernitzat a partir de l'època etrusca. Amb aquesta reforma es va substituir el cilce lunar pel solar com a base per al còmput del temps. Alguns mesos van continuar tenint una duració ajustada a l'antic sistema lunar, és a dir, de 29 dies: gener, febrer, març, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre. El febrer tenia 28 dies i la resta 31. Era un any, per tant de 355 dies. En resum, la modernització del calendari no va ser total, distingien quatre estacions: ver (primavera), aestus (estiu), autumnus (tardor) i hiems (hivern).

2.2. Els mesos

·Januarius (gener), pel nom del déu llatí Janus

·Februarius (febrer), pel nom de Februus o Februa, divinitat que personificava la purificació.

·Martius (març), per mart, que era el protetor per excel·lència del romà.

·Aprilis (abril): problablement deriva del nom etrusc de la deesa grega Afrodita.

·Maius (maig): en honor, sembla, de la deesa Maia, mare de Mercuri.

·Junius (juny), perquè estava consagrat a Juno, esposa de Júpiter i protectora de les dones.

2.3 Els dies

Dies fasti i nefasti

En el calendari es fixaven els dies que, per motius religiosos, eren no hàbils per reunir el poble en assemblea o per celebrar judicis. Aquests dies sortien al calendari amb el nom de nefasti (n). La resta dels dies eren anomenats fasti (f) o hàbils

Dies festius

Cada vuit dies n'hi havia un de descans (nundinae); era el dia de mercat. A aquests dies de descans s'afegien els dies de les grans festes religioses (feriae) i els dels ludi, que duraven uns quants dies i van augmentar durnat l'època imperial.

Les vacances escolars pràcticament coincidien amb les actuals

La setmana

A mitjan de l'època de l'imperi es va establir la setmana de set dies. Van ser substituïts els noms dels dos darrers dies pels de sabbatum i dies dominica, el diumenge va passar a ser el dia de descans.

La data

Cada mes hi havies tres dies clau:

· El dia de començament, anomenat halendae que segurament va coincidir en principi amb la lluna nova

·Anomenat idus, i que era una data mòbil

·El tercer quera una data interèdia, vuit dies abans de les idus, i s'anamenava nonae

Els romans deraven la resta dels dies en relació amv aquestes tres dates claus:

·En la pimera meitat del mes, des de les kelendae fins a les nonae

·Els vuit dies que anaven des de les nonae fins a les idus

·En la segona meitat es datava a còpia de restar de les kalandae del mes següent