lunes, 11 de mayo de 2015

Medea

Medea

Cuando Jasón y los argonautas llegaron a la Cólquida y reclamaron el vellocino de oro, el rey Eetes les prometió que se lo entregaría sólo si eran capaces de realizar algunos trabajos. En primer lugar Jasón tenía que juntar dos bueyes que desprendían llamaradas de fuego por la boca y cultivar un campo con ellos. Una vez cultivado, debería sembrar en los canales los dientes de dragón que Eetes le dio. Jasón aceptó las condiciones,  aunque sabía que salir a salvo de la prueba le parecía imposible.
Cuando los argonautas llegaron a Creta después de esperar a que Circe purificara a Medea por el asesinato de Apsirto y de atravesar el estrecho de Escila y Caribdis y sobrepasar los dominios de las sirenas, les fue imposible tomar tierra, ya que la isla estaba custodiada por Talos, el gigante de bronce. Talos tenía una única vena que le llegaba desde el cuello al tobillo y que estaba rematada por un clavo que evitaba que se le saliese la sangre. Medea hizo beber al gigante una poción prometiéndole que le haría inmortal, pero que en realidad era un potente somnífero. Después le sacó el clavo y dejó que se desangrara, pudiendo así arribar a Creta.
Jasón y Medea se vieron obligados a dejar Yolco partiendo hacia Corinto, llamados por los habitantes de esta ciudad sobre la que Medea pretendía tener derechos al trono. Allí Jasón pactó con el rey Creonte abandonar a Medea, a la que el rey pretendía expulsar de Corinto, para unirse a su hija la princesa Glauca. Para hacer el máximo daño a Jasón, Medea mató a los dos hijos que habían tenido en común.
También se dice que Jasón había dejado a Medea por Creúsa, que parece ser la propia Glauca, a la que Medea regaló un vestido que al ponérselo se le pegaría al cuerpo y la mataría.

Medea llegó a la ciudad de Atenas, cuyo rey, Egeo, no sólo le ofreció hospitalidad sino que se casó con ella con la esperanza de que sus hechicerías le permitieran concebir un hijo pese a lo avanzado de su edad. La hechicera cumplió sus expectativas, teniendo de él un hijo al que llamaron Medo

lunes, 27 de abril de 2015

Ariadna: La mujer abandonada

Ariadna simboliza a la mujer abandonada sin explicación alguna. La mujer que pese a todo, seguirá enamorada de ese hombre hasta el final de sus días. Ariadna es la hija de Minos y Pasífae, Minos era el Rey de Atenas, que atacó Creta tras la muerte de su hijo Androgeo.
A cambio de paz, los atenienses debían enviar cada nueva años a siete hombres jóvenes y a siete doncellas para alimentar al minotauro, que Minos tenía en un laberinto. Un año, Teseo, el hijo de Egeo, Rey del Ática, se fue voluntariamente con los jóvenes para matar al minotauro y liberar a su pueblo del tributo.
Adriana se enamoró de Teseo a primera vista, y le ofreció su ayuda a cambio de que se casara con ella y la llevara lejos de su terrible padre, donde teseo aceptó. Se fue con Adriana y ella le dio una espada y un ovillo para que pudiera encontrar el camino de salida del laberinto después de matar al minotauro.
Los jóvenes se apresuraron en la huída, pero ella nunca llegó a ver Atenas, la tierra de Teseo. Al llegar a Naxos la abandonó en la playa mientras dormía. 
Ariadna fue especialmente adorada en NaxosDelosChipre y Atenas.

martes, 13 de enero de 2015

martes, 16 de diciembre de 2014

El cómputo del tiempo

1 EVOLUCIÓ DEL CALENDARI ROMÀ


1.1 Cronologia
Per fixar l'any els romans van utilitzar diferents sitemes:
·Fixar-lo a partir del començament de l'era romana
·Indicar la data mitjançant els noms dels cònsols d'aquell any.
·El sistema menys freqüent era era el que podríem anomenar era republicana, que era com a any 1 el de l'expulsió dels reis, any 509 aC
Per tant, l'any del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, l'any 63 aC, es podria indicar de les tres maneres següents:

        DCXC ab urbe condita.
        Any 690 de la fundació de Roma
        M. Tulio, C. Antonio consulibus.
        Any en què van ser cònsols Marc Tul·li i Gai Antoni
        CDXLVI post reges exactos.
        Any 446 de l'era republicana, és a dir, després de l'expulsió dels reis.

1.2 El Calendari Primitiu
La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes com el nombre dels dies de l'any, va anant variant al llarg de la història de Roma. Hi ha tres etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.
Característiques del calendari primitiu:
·Era de base lunar; el començament dels mesos coincidia amn l¡aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28 i 29 dies.
·Noms primitius dels mesos, formats a partir dels adjectius numerals, els romans comptaven 10 mesos. L'any computat començava al mes de març i acabava el mes de desembre: era l'època antiga activa de l'any


2 EL CALENDARI REPUBLICÀ

2.1 l'any
El calendari va ser reformat i modernitzat a partir de l'època etrusca. Amb aquesta reforma es va substituir el cilce lunar pel solar com a base per al còmput del temps. Alguns mesos van continuar tenint una duració ajustada a l'antic sistema lunar, és a dir, de 29 dies: gener, febrer, març, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre. El febrer tenia 28 dies i la resta 31. Era un any, per tant de 355 dies. En resum, la modernització del calendari no va ser total, distingien quatre estacions: ver (primavera), aestus (estiu), autumnus (tardor) i hiems (hivern).

2.2. Els mesos
·Januarius (gener), pel nom del déu llatí Janus
·Februarius (febrer), pel nom de Februus o Februa, divinitat que personificava la purificació.
·Martius (març), per mart, que era el protetor per excel·lència del romà.
·Aprilis (abril): problablement deriva del nom etrusc de la deesa grega Afrodita.
·Maius (maig): en honor, sembla, de la deesa Maia, mare de Mercuri.
·Junius (juny), perquè estava consagrat a Juno, esposa de Júpiter i protectora de les dones.

2.3 Els dies
Dies fasti i nefasti
En el calendari es fixaven els dies que, per motius religiosos, eren no hàbils per reunir el poble en assemblea o per celebrar judicis. Aquests dies sortien al calendari amb el nom de nefasti (n). La resta dels dies eren anomenats fasti (f) o hàbils

Dies festius
Cada vuit dies n'hi havia un de descans (nundinae); era el dia de mercat. A aquests dies de descans s'afegien els dies de les grans festes religioses (feriae) i els dels ludi, que duraven uns quants dies i van augmentar durnat l'època imperial.
Les vacances escolars pràcticament coincidien amb les actuals

La setmana
A mitjan de l'època de l'imperi es va establir la setmana de set dies. Van ser substituïts els noms dels dos darrers dies pels de sabbatum i dies dominica, el diumenge va passar a ser el dia de descans.

La data
Cada mes hi havies tres dies clau:
· El dia de començament, anomenat halendae que segurament va coincidir en principi amb la lluna nova
·Anomenat idus, i que era una data mòbil
·El tercer quera una data interèdia, vuit dies abans de les idus, i s'anamenava nonae
Els romans deraven la resta dels dies en relació amv aquestes tres dates claus:
·En la pimera meitat del mes, des de les kelendae fins a les nonae
·Els vuit dies que anaven des de les nonae fins a les idus
·En la segona meitat es datava a còpia de restar de les kalandae del mes següent



















martes, 28 de octubre de 2014

La Ciutat Romana



2  La Ciutat Romana

2.1. El traçat de la ciutat

Dos sistemes de traçat de les ciutats que s’anomenen natural i planificat

El traçat natural
Model urbà que era habitual en els primitius llogarrets preromans d’Itàlia i de tot l’Occident mediterrani . Aquest tipus de traçat buscaba l’adaptació del medi físic en què s’assentava, solia ser un lloc elevat i la millor defensa contra els enemics. Uns recintes emmurallats, es designaven amb la paraula oppidum. Construits en elevacions estratègiques . Aquest tipus de traçats va pertànyer al primitiu llogarret descobert sobre el Palatí .

El traçat planificat
Aquest model s’havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també a la civilització etrusca . Aquest model responia a un traçat rectangular i quadriculat amb carrers q s’encreuaven perpendicularment formant una xarxa per la simetría, aquest carrer anava a parar  a quatre portes d’entrada a la ciutat u fora de les muralles.
El roimer teoric d’aquest tipus de planificació urbanística va ser el grec Hipòdam de Milet “segle V aC”. El millor tractadista romà sobre arquitectura va ser Vitruvi “segle I aC” que va escriure l’obra De architectura en deu llibres, la qual va influir molt durant el Renaixement.

2.2. Edificis i monuments púbics  

Al voltant del fórum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat.

·El temples, on es celebraven el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular .
·Les basíliques,es reunien els tribunals de justicia on es parlava de negocis o simplement es passejava.
·La cúria on es reunia l’Assamblea de representants de la ciutat
·Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants
·Els mercats per tota mena d’intercanvis.
·Els arcs de triomf una mena de portes monumentals, d’una o més obertures.
·Els obelisc i les columnes commemoratives d’alguna gran empresa bèl·lica. A Roma encara es pot admirar.

martes, 14 de octubre de 2014

Villae


-La villa rustica se organizaban entorno a dos corrales o patios, uno interior y otro exterior, cada uno de ellos con un bebedero para refrescar a los animales o para trabajos especiales, como el tratamiento del cuero, alrededor del primer patio estaban estancias para los criados con sus dormitorios, con la cocina donde se realizaban también algunos trabajos con los alimentos, también estaban los cuartos de baño, la bodega, los establos de los bueyes y de los caballos, si había gallinero, también estaba en esta zona. Por la cocina y el agua estaban las dependencias que necesitaban un lugar seco: graneros, alamacén y sitios para conservar la fruta. Esta villa rustica solía estar muy cerca de la era, donde se construían algunos barracones que permitían el almacenaje de los carros  o un lugar provisional de almacenamiento de grano en caso de lluvia.  En muchas villa rustica había una prisión para esclavos que como condena tenían que realizar los trabajos más duros, y una estancia para esclavos enfermos.  
  
- La villa urbana solía tener vistas a la campiña o al mar, eran construcciones cómodas, bien aireadas en verano y cálidas en invierno.  Las habitaciones de las villae podían construirse en edificios separados comunicados por corredores cubiertos.  Las partes más importantes de las villae eran los comedores  de verano y de invierno con vistas al paisaje a través de grandes ventanales; dormitorios no sólo para la noche sino también para estudiar o reposar por el día; aposentos de estudio, baños construidos a semejanza de las termas públicas romanas, con  sus dependencias y en ocasiones piscina para nadar al aire libre y gimnasio, alguna vez se han encontrado hipódromos en alamedas o terrenos utilizados sólo para la caballería.



Casa romana senyorial:
 
Los romanos ricos, a partir del siglo II aC., Influidos por la cultura griega, enriquecieron y ampliaron las casas primitivas metiendo a detrás del tablinum, un segundo cuerpo de habitaciones situadas alrededor del patio de columnas ajardinado.
El atrio dejó de ser el centro de la vida familiar y se convirtió en una antecámara grandiosa, donde el señor recibía a los clientes. Alrededor del atrio había varias dependencias: las tiendas (tabernae), habitaciones para dormir (cubicula) y el comedor (triclinium).
A través de un vestíbulo se pasaba del atrio en el patio o jardín rodeado de un porche que normalmente tenía dos pisos y era sostenido por columnas.

 

jueves, 22 de mayo de 2014

Excursion a Tarragona

El pasado 10 de abril los alumnos de Latín y Griego de 1r i 2n de Bachillerato fuimos a una excursión en Tarragona. 

Vimos muchas cosas como por ejemplo:
La muralla es la estructura que rodea todo el casco antiguo de la ciudad. A simple vista podemos observar las diferentes etapas en las que se construyó la muralla: la parte de inferior donde las piedras son perfectamente cuadradas y colocadas son las que pusieron en la época romana y a la parte superior cuando ya no se ven las piedras definidas es de la edad media.
Las piedras cíclopas son las piedras más grandes que encontramos en la muralla y estas fueron las que constituyeron primeramente la muralla.
El templo de Tarragona es el templo de Augusto el cual puede ser el primero que se le dedico a éste fuera de Roma. La existencia de tal templo se descubrió gracias a las monedas con la imagen de Augusto en una cada de la moneda y detrás un templo dedicado a él. Dicho templo estaba dentro de la actual catedral, como veremos más adelante un plano.
Este templo tuvo diferentes funciones a lo largo de su historia: primeramente, mitad de siglo V e inicios del VI, fue un templo, más tarde se desmontó y fue convertido en una catedral visigótica, y finalmente en el siglo XII la actual catedral.
Los foros en Tarragona hay el foro provincial que su gran tamaño viene dada por qué ocuparon la parte donde antes había estado la gran base militar. En el se reunían para la religión y la política. El circo esta unido con el foro principal porque tiene algunos accesos para llegar al foro, igual que del templo de Augusto ya que se encontraron restos de muro i elementos de decoración. Y tiene una plaza de representación.

Nos encontramos con la estatua de Augusto representándola José Luis








El sarcófago de Hipólito








El anfiteatro fue construido en el siglo II  tras la muralla junto al mar para que los animales que luchaban en él los cuales los enviaban por mar, pasaran a través de un pasillo que daba lugar al anfiteatro para la lucha.
Fue construido a finales del siglo II d.C., en un espacio que había sido un área funeraria.
Durante el imperio de Heliogábalo, a principios del siglo III d.C., en el anfiteatro se llevaron a cabo diversas reformas. En conmemoración de este hecho, el podium se coronó con una gran inscripción monumental, de la que se conservan numerosos fragmentos.

    






Fuimos a ver una obra de teatro: El soldado fanfarrón (Miles Gloriosus), que fue una obra escrita por Plauto.Antes de empezar la obra, un grupo de jóvenes  nos dieron la bienvenida con música animada para todos nosotros y los demás  institutos con los alumnos de latín y griego de Cataluña. Cualquiera podía bajar delante del escenario para bailar y disfrutar de la musica.La obra fue interpretada por el GrupoInAlbis del instituto Fuente Nueva de Morón de la Frontera de Andalucia
La obra fue muy entretenida, con  los actores, sus gestos y sus gracias. Lo malo fue cuando el sol te daba de lleno porque te sentías muy incomodo pero por lo demás todo fue muy bien aunque yo i el Gerard nos perdimos.